MENTRE BARCELONA DORM, 29/10/09

Dijous 29 d’octubre a les 20:30 h. a la Biblioteca, com estava previst, va tenir lloc la trobada del club de lectura dedicada al llibre Mentre Barcelona dorm, d’Emili Rosales.

Una quinzena de persones, juntament amb el moderador Alfons Brosel van poder intercanviar opinions i comentaris sobre l’obra i el seu autor.

En primer lloc Alfons Brosel va fer una interessant introducció i va començar a desvetllar les claus principals de les novel·les d’Emili Rosales.

A partir d’aquesta introducció, que va servir per situar l’autor i la novel·la en el seu context, van començar les intervencions dels lectors del club.
A grans trets podriem resumir la tertúlia amb les idees següents:

1. L’opinió general és que la novel·la no és de fàcil lectura, sobretot al principi costa entendre quin personatge ens està parlant i perquè, la barreja de descripció i diàleg tampoc no afavoreix la comprensió. De tota manera a mesura que ens endinsem en la lectura aquesta es fa més fàcil i entenedora i comencem a veure clares les línies argumentals i el perquè de les accions dels personatges.

2. Tothom va coincidir en lloar especialment el final de la novel·la. Gràcies al final pensat per Rosales l’obra millora molt i es podria dir inclús que els darrers capítols arriben a salvar el llibre, aportant-li més qualitat i proporcionant-li l’originalitat que sempre busca el lector de novel·la. Realment el final està molt ben tramat i resitua al lector que en alguns capítols pot quedar, i queda, desconcertat. Així, en poques pàgines tenim la resolució de la novel•la. Un altre tema és si aquesta resolució ens agrada o no.

3. L’estil és molt visual, no costa gens imaginar el llibre com una pel·lícula o una sèrie de televisió, els constants “flashbacks” ajuden força en aquest aspecte. El ritme és vertiginós al llarg de tota la novel·la, excepte en alguns capítols finals dels quals parlarem al següent punt, i l’acció funciona a batzegades, a vegades a una velocitat que dificulta la comprensió al lector i a vegades allargant accions i converses sense una finalitat determinada. Convenim tots que són “pecats” d’autor novell i defectes de “primera novel·la”.

4. Existeix una novel·la dins la novel·la, en aquesta part del llibre tot canvia: el temps de l’acció (la Guerra Civil), els personatges (que resultaran avantpassats dels protagonistes), els escenaris (el Delta de l’Ebre tan estimat per l’autor), la llum (molt més clara) i el ritme (molt més lent).

5. L’importància d’un objecte és cabdal en el desenvolupament de l’acció. Es tracta d’un mapa antic i és el símbol i la clau per lligar passat i present i per lligar també els personatges entre ells i és l’excusa per incorporar misteri a la trama. És la constatació física que els pecats, errors o vivències dels avis els paguen els nets.

6. Els personatges principals: Víctor, Ignasi i Clàudia són persones insatisfetes, egoïstes, estressades, interessades, ambicioses, materialistes i, sobretot l’Ignasi, ressentides. Les relacions sentimentals estan impregnades d’aquests sentiments i per tant mai no funcionen. Moralment aquest personatges no resulten agradables ni simpàtics pel lector i es mouen per interessos tèrbols que haurien d’acabar engolint-los, encara que al final de la novel·la això no succeeixi. Els comentaris generals a aquest punt van ser: “com a la vida real”. El tractament dels personatges ens fa pensar que en realitat es persegueix una finalitat fins a cert punt moralista que podriem resumir amb la frase: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, i també ens fa pensar en el pes del destí i el pes de l’individu en el disseny de la seva pròpia vida i del seu futur.

Fins aquí el resum dels comentaris i intervencions dels tertulians. La trobada va acabar amb la valoració individual del llibre amb un adjectiu i una nota de l’1 al 10. Els resultats el més que ve a la propera tertúlia.

Us esperem dijous 26 de novembre a les 20:30 a la biblioteca per comentar La casa de la platja