tag:blogger.com,1999:blog-20778298615090722602024-02-19T15:37:36.211+00:00Club de Lectura Biblioteca Comtat de Cerdanya - Puigcerdàbibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-3980517373895458032010-04-08T16:41:00.000+01:002010-04-08T15:41:37.183+01:00Fes el teu comentari.En aquesta secció volem que els lectors expressin les seves inquietuds sobre els seus autors i llibres preferits, en facin suggeriments, etc...bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-38703159343721327292010-04-08T15:29:00.006+01:002010-06-10T12:21:12.570+01:00Assa Larson, març 2010<div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUtQfH793tEZtjFPypePFZajUFR2Cky2AbaAmgTMGopP4z5U4ouesm95CEd4h4TcbiyTDq2vlUYsCb-8Vy2W9ffIdQZzzU0tojjpPZkxvnUAfjOFmHW0cMRy_wMvIDYNqGupZs67sl1wGW/s200/asa_larsson.jpg" width="150" /></div><br />
Aquest mes de març comentarem l'obra de l'escriptora sueca Assa Larson, <i> </i><br />
<i>Auroral Boreal.</i> Com sempre volem saber la vostra opinió sobre la novel·la amb els vostres comentaris o els vostres vots.<br />
<br />
Per accedir a l'entrevista del diari EL Mundo del 17 de juny de 2009 feu clic <a href="http://www.elmundo.es/yodona/2009/06/10/actualidad/1244653919.html">aquí</a>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-9295637617832037392010-04-08T15:08:00.004+01:002010-04-08T15:25:01.418+01:00Asa Larsson. Aurora boreal, 23 de març de 2010<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CBPPUIG%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Trebuchet MS";
panose-1:2 11 6 3 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CBPPUIG%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Trebuchet MS";
panose-1:2 11 6 3 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal"><meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CBPPUIG%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> </div><meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CBPPUIG%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El club es va iniciar, com és habitual, amb una introducció del seu coordinador, Alfons Brosel, a l’autora i a l’obra. Com a nota curiosa va comentar que aquesta novel·la havia mantingut despert tota una nit al conegudíssim Stieg Larsson i que aquest “merit” l’havia catapultat a la llista dels més venuts al seu país, en general a tot Europa i també, com no, a Espanya i Catalunya on la seva edició, tant en català com en castellà apareix entre els més venuts del moment.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Va situar l’autora com una representant clara de la intriga nòrdica que fa furor arreu i va repartir una entrevista que se li va fer amb motiu de la seva visita a Catalunya per participar a <st1:personname productid="la Setmana" w:st="on">la Setmana</st1:personname> de <st1:personname productid="la Novel" w:st="on">la Novel</st1:personname>·<st1:personname productid="la Negra" w:st="on">la Negra</st1:personname> que es va celebrar fa poques setmanes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El comentari general dels lectors és que es tracta d’una novel·la fàcil de llegir, molt distreta i molt lineal. Un llibre per “llegir al tren” o “a la platja”. Tothom va estar d’acord en aquest punt, d’entrada no cal buscar gaire més en una novel·la policíaca que té tots els ingredients per ser una novel·la negra a l’ús: un crim, un escenari força tancat, uns policies i un personatge principal que actua com a investigador “de facto”. L’escenari gèlid i l’ambient molt fred contribueix a donar-li originalitat, però la trama es podria haver desenvolupat a qualsevol lloc del món. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">D’altra banda se li retreu a l’autora el tractament dels personatges. No estan ben definits, són massa tòpics i els dos bàndols són massa evidents: els bons són especialment bons, Rebeca, el veí de la cabana, la policia embarassada,... i els dolents són completament dolents, l’assassí, els pastors, les dones dels pastors,... Aquest fet resta credibilitat al conjunt.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Tot i que la novel·la és molt lineal Larsson dóna pinzellades cap a d’altres temes que segurament li preocupen com ara l’abús, tant a menors com a adults, les esquerdes de la societat del benestar, el poder de la religió, la importància dels diners i del sexe dins la societat o la manipulació de les persones.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El grup es pregunta quins han estat els motius de l’èxit d’aquesta novel·la, pot ser que el morbo de la religió hi hagi ajudat força, la senzillesa de la trama, la facilitat de la seva lectura, l’atractiu de l’ambientació, però també, i de manera indubtable, la tirada que té tot allò escandinau. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La conclusió final que se n’extreu és que els llibres més venuts no són necessàriament els més bons, els més innovadors o els millor escrits, són, simplement, els més venuts, que alhora no és sinònim de més llegits.<o:p></o:p></span></div>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-90533851580798259082010-01-28T16:18:00.002+00:002010-01-28T17:45:18.891+00:00Muriel Barbery - febrer 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGdyrVf8PohDWHhkj4Ma7_E0WG08eGQC-OJPR6IAiHkJJWpKOAGHhHdxMo40i-Ud9CjpJRPdG2aMyFhFOKZEPtGfyFlHAKEJBM2K5bLA0WkjOxMP3SK-6cJtu5593gT9NFKDua4iLX30L/s1600-h/muriel-barbery.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGdyrVf8PohDWHhkj4Ma7_E0WG08eGQC-OJPR6IAiHkJJWpKOAGHhHdxMo40i-Ud9CjpJRPdG2aMyFhFOKZEPtGfyFlHAKEJBM2K5bLA0WkjOxMP3SK-6cJtu5593gT9NFKDua4iLX30L/s200/muriel-barbery.jpg" width="137" /></a><br />
</div>Aquest mes de febrer comentarem l'obra de l'escriptora francesa Muriel Barbery, <em>L'elegància de l'eriçó.</em> Com sempre volem saber la vostra opinió sobre la novel·la amb els vostres comentaris o els vostres vots.<br />
<br />
Per accedir a l'entrevista del diari Avui del 19 de novembre de 2007 feu clic <a href="http://paper.avui.cat/article/cultura/106185/mostro/surten/la/solitud/dues/persones.html">aquí</a>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-36241693357510111382010-01-28T16:02:00.001+00:002010-03-05T16:34:04.445+00:00Muriel Barbery. L’Elegància de l'eriçó, 25 de febrer de 2010Dijous 25 de febrer a les 20:30 h. els participants del Club de Lectura es van reunir per comentar el llibre L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery. <br />
<br />
Com és habitual l’Alfons Brosel, coordinador del club, es va encarregar de repassar la biografia de l’autora i de fer un breu resum de la novel·la. A partir d’aquí el comentari general i pràcticament unànime és que estàvem davant d’un molt bon llibre esquitxat de frases magnífiques capaces de resumir un pensament. Per tant, l’èxit que el precedeix, premi dels llibreters francesos 2007, traduccions a més de cinquanta llengües, esta completament justificat.<br />
<br />
La novel·la es concentra en tres personatges: Renée la portera, Paloma la nena superdotada i Ozu el nou veí japonès. Cada un d’ells, però sobretot els personatges femenins, estan dins un cercle, un món tancat que no obren pràcticament a ningú, talment com un eriçó (d’aquí el títol). Renée i Paloma actuen com eriçons, es cargolen en elles mateixes i treuen les punxes a tot allò exterior. La interconnexió entre els tres cercles, la comunicació i el coneixement mutu fan avançar la novel·la i fan que els punts de vista dels dos eriçons canviïn fins acabar transformant les seves vides. <br />
<br />
Un dels protagonistes, Renée, acaba el llibre acceptant la mort des de la seva pròpia vida, en canvi Paloma acaba acceptant la vida des del seu concepte de mort. Si observem aquests canvis de manera global, i amb la “pista” que ens dóna Ozu i tota la fascinació pel Japó que traspua la novel·la, veurem que es va produint un canvi de la filosofia occidental cap a l’oriental. El pas del temps per l’immobilisme i la visió de conjunt per la visió del detall, tot això ens queda molt ben resumit a la darrera escena de la novel·la quan el veí japonès i la nena s’aturen a l’escala, únicament, per “viure el moment”. <br />
<br />
Renée, la portera, ens descriu el seu naixement a la vida a partir del món intel·lectual i de la possibilitat d’entendre i de comprendre la vida en si mateixa, però sempre des del punt de vista de la raó i no del sentiment. Sempre prefereix el coneixement a l’emoció, en cap moment és un personatge creatiu si no que beu i transmet tot allò que algú altre ha pensat o expressat abans. Davant d’això el lector no sabrà mai si és realment feliç amb la seva vida i amb el sacrifici de viure una vida que, intel·lectualment, no li pertoca. Ja que fins que no apareix el personatge masculí que imprimeix un canvi de ritme important a la novel·la no veiem Renée realment exultant i deixant-se portar per l’emoció més que no pas per la raó: se’n va a la perruqueria, canvia el vestuari, riu sense vergonya,... <br />
<br />
L’acceptació de manera absolutament resignada del seu lloc a la societat, ella està a baix a la seva porteria mentre que els seus amos estan als pisos superiors és una metàfora clara de la classe social a la qual pertany cadascun. Malgrat, o pot ser per què, accepta estar per sota a la piràmide social, i encara es reforça en aquesta idea fent-ne una opció de vida, mor per ajudar algú que està encara molt per sota d’ella. <br />
<br />
En el fons percebem a la novel·la un cert ressentiment envers els poderosos alhora que desenvolupa la idea, tot i que de manera moderna i original, de la lluita de classes, el món proletari “versus” del món burgés. Al mig dels dos mons l’exotisme d’Ozu que ni per cultura ni per hàbits és d’aquest món. <br />
<br />
La burgesia francesa queda especialment ben retratada amb el pinzell de Paloma. Com que és una d’ells pot descriure’ls de manera exacta, tot i que en aquest cas darrera Paloma veiem el ressentiment de Barbery. La nena ens descriu la vida còmoda de la seva família i veïns, representada per la cura de les plantes, dels animals domèstics i les visites als psicòlegs. <br />
<br />
El personatge de Paloma pot semblar per alguns repel·lent i esnob, sobretot al principi del llibre, després aquests trets es van corregint. <br />
<br />
El sentit de l’humor, que plana subtil però insistent al llarg de la novel·la, suavitza en molts casos la figura de Paloma, que sense aquests tocs humorístics seria, senzillament, insuportable. L’humor serveix també per submergir Renée en un bany de simpatia ja que sense aquests trets la figura de la portera podria ratllar la sordidesa. El mateix humor ens humanitza també la figura d’Ozu, que esdevé més real alhora que li resta la perfecció que ens el faria absolutament increïble.bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-54714890671087481162010-01-28T16:01:00.003+00:002010-01-28T17:27:13.673+00:00Alan Bennet - gener 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdk1XNKnKinO57AV1B5XV-vOFj5tGU-2EzEBpFXbOTwE4HbT05a4CCN6OUL6rJqdx9D7pPaEX8qkoKFX066iYwrwZC5I1dibtOweD6kdabS1KSboAmaKF7L1mFkMhCqL8T5tuIIa8xEH2N/s1600-h/alanbennett.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdk1XNKnKinO57AV1B5XV-vOFj5tGU-2EzEBpFXbOTwE4HbT05a4CCN6OUL6rJqdx9D7pPaEX8qkoKFX066iYwrwZC5I1dibtOweD6kdabS1KSboAmaKF7L1mFkMhCqL8T5tuIIa8xEH2N/s200/alanbennett.jpg" width="133" /></a><br />
</div>Aquest mes de gener comentarem l'obre del escriptor i dramatrug Alan Bennet, <em>Una lectora poc corrent. </em>Feu els vostres comentaris al respecte i voteu a la enquesta.<br />
<br />
Per llegir l'entrevista concedida al diari El Periódico de Catalunya l'1 de juny de 2008, feu clic <a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=514696&idseccio_PK=1026">aqui</a>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-86396386966083137942010-01-28T15:57:00.000+00:002010-02-01T16:06:11.439+00:00Alan Bennett. Una lectora poc corrent, 28 de gener del 2009Alfons Brosel, moderador i coordinador del club, va obrir el foc fent un petit resum de la visita d’Emili Rosales a la Biblioteca, tot seguit ja va introduir-se en l’autor i el llibre que ocupava aquest mes el club de lectura.<br />
<br />
Va començar desglossant la figura d’Alan Bennett, la seva trajectòria i la seva obra, a partir d’aquí va contextualitzar la novel·la <em>Una lectora poc corrent</em> i va acabar comentant la seva opinió personal sobre aquesta obra.<br />
<br />
Després d’això el grup va descriure la novel·la com a breu i fresca, fàcil de llegir, agradable i poc complicada. El conjunt dels tertulians va estar d’acord que es tracta d’una obra molt peculiar i en aquest sentit “molt anglesa” i en general la valoració dels lectors va ser molt positiva.<br />
<br />
La imaginació de l’autor per bastir una novel·la amb uns elements, d’entrada, tan poc novel·lescs va quedar fora de tot dubte, Bennett aconsegueix a més una novel·la molt elegant on no hi sobra ni falta res. L’autor es un reconegut guionista televisiu anglès i aquest faceta és molt present a la novel·la, capítols curts que, malgrat el tema no presenta aspectes massa dinàmics, fan avançar la novel·la que no queda parada en cap moment. Les frases enginyoses són també herència de guionista i els protagonistes, força extrems, també. Respecte això sembla clar que degut a la brevetat de la novel·la l’autor no tenia massa possibilitat d’esplaiar-se en els personatge, així els presenta en traç gruixut i amb algun tòpic afegit perquè el lector els copsi de manera ràpida. <br />
<br />
La novel·la presenta dos grans temes: el plaer de la lectura i les servituds del poder. El primer d’ells el desenvolupa com si la protagonista principal, la reina, s’enamorés de la lectura amb totes les conseqüències d’un enamorament físic: felicitat, obsessió, ocupació total del temps, ... fins el punt de fer-li canviar de vida, la conseqüència final. D’aquesta manera la monarca va descobrint que té una opinió pròpia i que pot qüestionar també les opinions dels altres, siguin nobles o plebeus. I entrem aquí en el segon tema de la novel·la, el poder: la persona més poderosa d’Anglaterra no pot llegir un llibre amb tranquil·litat, els seus actes estan pautats al mil·límetre i els seus comentaris i converses pactades pels seus secretaris. Està clar que estem parlant d’una novel·la però la realitat no pot allunyar-se tant del que Bennett ens ha escrit. D’aquesta se’ns presenta una reina propera, que ho és per obligació , sense possibilitats d’escapatòria, voltada d’una cort de secretaris i aduladors que massa sovint obliden que a més de reina és una persona de carn i ossos. La combinació del descobriment de la lectura en una persona que sempre ha estat “teledirigida” és un còctel explosiu que explotarà a les darreres pàgines. L’autor aconsegueix millorar la reina com a persona, deixant de banda la imatge que cadascú tingui d’ella. Pot ser també ens volia dir entre línies que la lectura millora les persones. I també entre línies ens fa una picada d’ullet cap al seu món, el món dels escriptors, dels talents reconeguts que no queden gaire ben parats en la trobada amb la reina, es capaç aquí de riure’s d’ell mateix i del seu ofici. Tot plegat amb un fi humor anglès. <br />
<br />
Per acabar es va repartir el següent llibre: <em>L’elegància de l’eriçó </em>de Muriel Barbery, que es comentarà dijous 25 de febrer a les 20:30 h. a la Bibliotecabibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-4804487621427556862010-01-21T10:12:00.000+00:002010-01-21T10:12:53.747+00:00Emili Rosales a la Biblioteca Comtat de CerdanyaEl passat dijous 14 de gener a les 20:30 h., com estava previst, el club de lectura va cloure el cicle dedicat a l’escriptor Emili Rosales amb una xerrada del propi autor.<br />
<br />
<br />
El darrer llibre del cicle, <em>La Ciutat invisible</em>, premi Sant Jordi de novel·la l’any 2004, va ser la tercera i darrera lectura del club. <br />
<br />
L’autor, per tant, va centrar la seva intervenció en el procés de creació d’aquest llibre. L’obra, a grans trets, parla de la construcció d’una gran ciutat, que havia de ser Sant Carles, de l’abandonament del projecte, dels personatges que van fer possible aquest moment històric i dels personatges que ara viuen i habiten aquests escenaris, ara ja més prosaïcs.<br />
<br />
Rosales va néixer i viure a Sant Carles, l’autèntic protagonista de la novel·la per sobre del temps, de les persones i dels desitjos reals. D’aquí ve el seu interès per la història del lloc, un interès que ve de molt lluny, pràcticament des de l’adolescència i que amb els anys es va traduir amb l’estudi i les lectures de tot allò que feia referència al seu poble. Partint d’un fet històric documentat: la construcció d’un port i una ciutat al voltant que fos un pol important de comunicacions i comerç de la corona espanyola, Rosales teixeix la seva novel·la. Les seves investigacions el van portar per tota la Mediterrània, i encara més enllà, a Sant Petersburg, una ciutat que sí va ser acabada i que era el mirall, més tard esberlat, de la futura Sant Carles. Peça a peça ens explicava Rosales que anava confegint el puzzle on apareixia el rei Carles III, l’arquitecte Rosselli, el pintor Tiepolo, … La intenció de l’autor no era fer un estudi històric, i així després d’aquest periode de recerca de dades va posar-se a escriure la novel·la que conté elements reals i elements de ficció i on, malgrat els intents del seu autor, no aconsegueix aclarir de manera satisfactòrica, com tampoc no ho han aconseguit els historiadors, el motiu pel qual es va abandonar el projecte del port de Sant Carles i la conseqüent davallada de la ciutat que no va arribar a ser-ho. <br />
<br />
La recerca dels seus orígens va ser el motiu que va impulsar Rosales a escriure <em>La ciutat invisible</em> i és per això que el passat i el present hi estan representats, alhora que l’autor s’encarrega de lligar aquests dos móns amb detalls i elements més o menys subtils però que volen representar la continuïtat de la història i de la vida. D’altra banda, la “reivindicació” dels seus origens està molt present, com ell mateix va dir, a totes les seves novel·les. <br />
<br />
Després dels comentaris sobre la novel·la el públic va demanar-li per la seva faceta d’editor que compagina amb la seva tasca creativa. Es tracta de dues feines complementàries però que, malgrat tot, l’edició li absorbeix un temps preciós que no pot dedicar a l’escriptura com voldria, de tal manera que a curt termini no pot plantejar encara una nova novel·la. Per acabar va voler encoratjar Puigcerdà amb la creació i desenvolupament de la ruta Zafón, ell és l’editor de Carlos Ruiz Zafón, que ja està dissenyada i en procés d’implementació. El fenomen Zafón, gairebé d’abast mundial, li fa creure que la ruta, basada en una part de la novel·la <em>El Juego del ángel</em>, atreurà lectors d’arreu.bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-18897569398847494912009-11-27T18:00:00.000+00:002009-11-27T18:00:39.223+00:00La casa de la platja, 26/11/09Dijous 26 de novembre a les 20:30 h. els membres del "Club de lectura" ens vam reunir per comentar el segon llibre del cicle Emili Rosales, <em>La casa de la platja</em>.<br />
<br />
<br />
La reunió va començar, com és habitual, amb una introducció del coordinador-moderador del club, Alfons Brosel. Va iniciar la intervenció fent referència a la conferència dictada pel Sr. Villatoro una setmana abans, va fer un resum de la conferència i va utilitzar la seva idea central: el tòpic del jardí perdut, per il·lustrar la idea central de la novel·la que era la mateixa: el jardí i el món perdut de la infància i la joventut simbolitzat en aquest cas per la casa de la platja del protagonista.<br />
<br />
A partir d’aquí van sortir diferents versions del jardí perdut i de la nostàlgia que traspua tota la novel·la: per una banda va quedar clar que es tracta d’un llibre clarament autobiogràfic que descriu la història d’amor amb la terra de Rosales, el Delta de l’Ebre, però alhora l’autor és capaç de deixar la terra enrera per projectar-se més enllà i crèixer com a persona sense oblidar mai els seus orígens.<br />
<br />
L’autor al llarg de tot el llibre fa un procés de record d’experiències, històries, sensacions i valors, per tal d’acumular-los en el seu interior, d’aquest manera encara que el món físic desapareixi, i de fet arribar a desapareixer perquè la casa de la platja és ensorrada per fer-hi un passeig marítim, perviuen els records que no pot prendre res ni ningú. <br />
<br />
Aquest treball de recuperació de les parts de la seva història lligades a la terra i a la família és, de fet, l’argument de la novel·la més que no pas els fets que hi passen que no deixen de ser anècdotes que tot i ser necessàries pel desenvolupament de la novel·la no són el seu cos sencer.<br />
<br />
Enmig dels records, de l’ara i l’abans hi ha dos personatges que actuen com la cara i la creu. Un és Sebastià, l’oncle del protagonista que simbolitza l’arrelament total a la terra després d’un procés d’allunyament i èxit que va culminar en tragèdia, l’altre és Joan Costa, l’escriptor, que va marxar per créixer com a persona i com escriptor, que fa la seva vida a la capital però que torna a les seves arrels com a estiuejant. L’oncle, malgrat la seva experiència empeny el seu nebot a marxar, a tallar amarres tot i que ell està varat al mig dels arrossars, l’escriptor, d’alguna manera, li dona suport i li recorda les seves arrels quan és a la capital i li recorda que, com ell, sempre podrà tornar.<br />
<br />
Hi ha un element important que actua com a símbol d’aquest retorn als orígens, es tracta de la taula de pedra que representa la unió familiar. D’altra banda també hi apareix un altre element recorrent en les obres de Rosales, els mapes.<br />
<br />
L’estil podríem qualificar-lo de poètic, amb un vocabulari molt ric i ampli, unes descripcions molt treballades i que és capaç d’oferir sensacions als lectors. El ritme és sempre lent, i l’autor l’utilitza per anar desglossant aspectes de la seva biografia.<br />
<br />
De tota manera al tractar-se d’una obra d’escriptor novell en ocasions abusa dels tòpics i pot semblar que no aporta massa coses noves al panorama literari.<br />
<br />
Aquesta darrera afirmació ens porta a discutir, de manera general, sobre l’aportació de novetats per part dels escriptors i la necessitat d’absorbció d’aquestes novetats per part dels lectors. <br />
<br />
El grup es tornarà a trobar després de les festes de Nadal per comentar la darrera novel·la del cicle i Premi Sant Jordi <em>La ciutat invisible</em>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-64012683907537378372009-10-30T16:17:00.001+00:002009-10-30T16:18:50.367+00:00MENTRE BARCELONA DORM, 29/10/09Dijous 29 d’octubre a les 20:30 h. a la Biblioteca, com estava previst, va tenir lloc la trobada del club de lectura dedicada al llibre <em>Mentre Barcelona dorm</em>, d’Emili Rosales.<br />
<br />
Una quinzena de persones, juntament amb el moderador Alfons Brosel van poder intercanviar opinions i comentaris sobre l’obra i el seu autor.<br />
<br />
En primer lloc Alfons Brosel va fer una interessant introducció i va començar a desvetllar les claus principals de les novel·les d’Emili Rosales. <br />
<br />
A partir d’aquesta introducció, que va servir per situar l’autor i la novel·la en el seu context, van començar les intervencions dels lectors del club.<br />
A grans trets podriem resumir la tertúlia amb les idees següents:<br />
<br />
1. L’opinió general és que la novel·la no és de fàcil lectura, sobretot al principi costa entendre quin personatge ens està parlant i perquè, la barreja de descripció i diàleg tampoc no afavoreix la comprensió. De tota manera a mesura que ens endinsem en la lectura aquesta es fa més fàcil i entenedora i comencem a veure clares les línies argumentals i el perquè de les accions dels personatges.<br />
<br />
2. Tothom va coincidir en lloar especialment el final de la novel·la. Gràcies al final pensat per Rosales l’obra millora molt i es podria dir inclús que els darrers capítols arriben a salvar el llibre, aportant-li més qualitat i proporcionant-li l’originalitat que sempre busca el lector de novel·la. Realment el final està molt ben tramat i resitua al lector que en alguns capítols pot quedar, i queda, desconcertat. Així, en poques pàgines tenim la resolució de la novel•la. Un altre tema és si aquesta resolució ens agrada o no. <br />
<br />
3. L’estil és molt visual, no costa gens imaginar el llibre com una pel·lícula o una sèrie de televisió, els constants “flashbacks” ajuden força en aquest aspecte. El ritme és vertiginós al llarg de tota la novel·la, excepte en alguns capítols finals dels quals parlarem al següent punt, i l’acció funciona a batzegades, a vegades a una velocitat que dificulta la comprensió al lector i a vegades allargant accions i converses sense una finalitat determinada. Convenim tots que són “pecats” d’autor novell i defectes de “primera novel·la”.<br />
<br />
4. Existeix una novel·la dins la novel·la, en aquesta part del llibre tot canvia: el temps de l’acció (la Guerra Civil), els personatges (que resultaran avantpassats dels protagonistes), els escenaris (el Delta de l’Ebre tan estimat per l’autor), la llum (molt més clara) i el ritme (molt més lent). <br />
<br />
5. L’importància d’un objecte és cabdal en el desenvolupament de l’acció. Es tracta d’un mapa antic i és el símbol i la clau per lligar passat i present i per lligar també els personatges entre ells i és l’excusa per incorporar misteri a la trama. És la constatació física que els pecats, errors o vivències dels avis els paguen els nets.<br />
<br />
6. Els personatges principals: Víctor, Ignasi i Clàudia són persones insatisfetes, egoïstes, estressades, interessades, ambicioses, materialistes i, sobretot l’Ignasi, ressentides. Les relacions sentimentals estan impregnades d’aquests sentiments i per tant mai no funcionen. Moralment aquest personatges no resulten agradables ni simpàtics pel lector i es mouen per interessos tèrbols que haurien d’acabar engolint-los, encara que al final de la novel·la això no succeeixi. Els comentaris generals a aquest punt van ser: “com a la vida real”. El tractament dels personatges ens fa pensar que en realitat es persegueix una finalitat fins a cert punt moralista que podriem resumir amb la frase: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, i també ens fa pensar en el pes del destí i el pes de l’individu en el disseny de la seva pròpia vida i del seu futur.<br />
<br />
Fins aquí el resum dels comentaris i intervencions dels tertulians. La trobada va acabar amb la valoració individual del llibre amb un adjectiu i una nota de l’1 al 10. Els resultats el més que ve a la propera tertúlia. <br />
<br />
Us esperem dijous 26 de novembre a les 20:30 a la biblioteca per comentar <em>La casa de la platja</em>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-78806072018565926062009-10-11T19:28:00.008+01:002010-01-28T18:28:01.671+00:00Cicle Emili Rosales<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ZCi81LCzbKSXwrqzI_ZpI7NwDI1y7OsMSxUS8AW3TTbj8sFqcZd9uHdElwO3b2A7Zq_A80QiXMTGRAqEXQHKbmTZNUdwjrd_xGiOBZOQkwp7jRfbG-3X1vJRgHaXRiuJnYANxlqSwtU0/s1600-h/fotoinici.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img $r="true" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ZCi81LCzbKSXwrqzI_ZpI7NwDI1y7OsMSxUS8AW3TTbj8sFqcZd9uHdElwO3b2A7Zq_A80QiXMTGRAqEXQHKbmTZNUdwjrd_xGiOBZOQkwp7jRfbG-3X1vJRgHaXRiuJnYANxlqSwtU0/s200/fotoinici.jpg" /></a><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Encetem un nou curs al Club de Lectura de la nostra biblioteca amb una un recull de novel·les de autor Emili Rosales i Castellà. Els títols proposats son esl que a continuació enumerem : <br />
</div><br />
<br />
<br />
- Mentre Barcelona dorm.<br />
- La casa de la platja.<br />
- La ciutat invisible<br />
<br />
<br />
Per saber-ne més sobre l'autor clickeu <a href="http://www.escriptors.com/autors/rosalese/pagina.php?id_sec=669">aquí.</a><br />
<br />
Per accedir a l'entrevista publicada el 27 de gener de 2000 al diari Avui feu clic <a href="http://www.xtec.cat/~jducros/Emili%20Rosales.html">aquí</a>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-2157477826812268472009-10-08T21:00:00.004+01:002009-10-10T11:36:00.233+01:00Mentre Barcelona dorm<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOagoP4oJHVi46tnxvITE5iMQfSvMZa8pqoXon3q7y9Xd6oGRKZQJe5TopjziEiCuC7XzSLg3O0VN3-9HkjdMPzS0IqQRd4AhO9I70lthoZAv91rmHs12k5UJF1dv0_mNSHxKQKEXMi5R7/s1600-h/barcelona+dorm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img $r="true" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOagoP4oJHVi46tnxvITE5iMQfSvMZa8pqoXon3q7y9Xd6oGRKZQJe5TopjziEiCuC7XzSLg3O0VN3-9HkjdMPzS0IqQRd4AhO9I70lthoZAv91rmHs12k5UJF1dv0_mNSHxKQKEXMi5R7/s400/barcelona+dorm.jpg" /></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Algunes nits encara em desperto. Em sembla que torno a sentir el telèfon. Com aquella nit. La penùltima del segle, la nit del dia en qué un jove executiu i una periodista econòmica d'un diari de Barcelona se senten acorralats. El mateix dia en qué un vell amic de tots dos, professor universitari en atur, s'ha cansat de viure sempre a l'ombra de l'èxit i de l'amor. I abans que caigui el segle se sabrà per qué unes mans han anat al coll de la periodista. Però per saber-ho, la veu que ens explica la història haurà d'explorar els tèrbols lligams entre tots tres i recular fins al que va passar seixanta anys abans en una illa solitària i anònima.Emili Rosales construeix amb Mentre Barcelona dorm una novel·la apassionant, d'una profunda càrrega moral i d'una tensió i dramatisme creixents, i hi prefigura alguns dels escenaris i temes que han cristal·litzat a La Ciutat Invisible i l'han convertit en el nou èxit internacional de la novel·la catalana. <br />
</div>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-63739613183253809742009-10-08T19:00:00.002+01:002009-10-21T15:54:35.353+01:00La casa de la platja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJgWpdvej40yOAsg-RsNDgyh_mqNTgTE5Eh6UxMV_kDhljzd3z3DXGVDlIOQj5s4bLUX_A43CEb4Gm710toLSIR0UIR1cdLC7PcAL7oChMtLWJaangmLOarmuFiEP8itxJzkRoZuka00S/s1600-h/Puesta+de+sol.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: left; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img $r="true" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJgWpdvej40yOAsg-RsNDgyh_mqNTgTE5Eh6UxMV_kDhljzd3z3DXGVDlIOQj5s4bLUX_A43CEb4Gm710toLSIR0UIR1cdLC7PcAL7oChMtLWJaangmLOarmuFiEP8itxJzkRoZuka00S/s200/Puesta+de+sol.jpg" /></a><br />
</div><div style="text-align: center;">Imatge i text encara no disponibles<br />
</div>bibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2077829861509072260.post-18802122217260660202009-10-07T14:17:00.004+01:002009-10-21T15:51:51.801+01:00La ciutat invisible<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBUkSQpBO80yuvfo6eBTKvk3EyXem0u3pKaR6n72sy4TmrDti95OA26RdKYsswpczmhlbC-0pcNjYu4g_Yxwox964qCAzjimJYX8a0e8gaaAolsBLY21o1eikvjtJWut-sBtecyf5IYv4t/s1600-h/laciutatinvisible225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img $r="true" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBUkSQpBO80yuvfo6eBTKvk3EyXem0u3pKaR6n72sy4TmrDti95OA26RdKYsswpczmhlbC-0pcNjYu4g_Yxwox964qCAzjimJYX8a0e8gaaAolsBLY21o1eikvjtJWut-sBtecyf5IYv4t/s320/laciutatinvisible225.jpg" /></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Un galerista rep de mans anònimes un memorial del segle XVIII que amaga l'apassionant relat dels plans del rei Carles III per a crear una gran ciutat al delta de l'Ebre a imatge de Sant Petersburg. Aquesta narració conflueix en l'actualitat amb la recerca d'un quadre perdut un gran mestre de la pintura italiana i la necessitat del protagonista de passar comptes amb el seu passat. <br />
</div>La Ciutat Invisible és una novel.la d'aventura personal i d'intriga històrica que té com a fons una inconfessable història d'amorbibpuighttp://www.blogger.com/profile/06613939682182947258noreply@blogger.com0