Asa Larsson. Aurora boreal, 23 de març de 2010

El club es va iniciar, com és habitual,  amb una introducció del seu coordinador, Alfons Brosel, a l’autora i a l’obra. Com a nota curiosa va comentar que aquesta novel·la havia mantingut despert tota una nit al conegudíssim Stieg Larsson i que aquest “merit” l’havia catapultat a la llista dels més venuts al seu país, en general a tot Europa i també, com no, a Espanya i Catalunya on la seva edició, tant en català com en castellà apareix entre els més venuts del moment.

Va situar l’autora com una representant clara de la intriga nòrdica que fa furor arreu i va repartir una entrevista que se li va fer amb motiu de la seva visita a Catalunya per participar a la Setmana de la Novel·la Negra que es va celebrar fa poques setmanes.

El comentari general dels lectors és que es tracta d’una novel·la fàcil de llegir, molt distreta i molt lineal. Un llibre per “llegir al tren” o “a la platja”. Tothom va estar d’acord en aquest punt, d’entrada no cal buscar gaire més en una novel·la policíaca que té tots els ingredients per ser una novel·la negra a l’ús: un crim, un escenari força tancat, uns policies i un personatge principal que actua com a investigador “de facto”. L’escenari gèlid i l’ambient molt fred contribueix a donar-li originalitat, però la trama es podria haver desenvolupat a qualsevol lloc del món.

D’altra banda se li retreu a l’autora el tractament dels personatges. No estan ben definits, són massa tòpics i els dos bàndols són massa evidents: els bons són especialment bons, Rebeca, el veí de la cabana, la policia embarassada,... i els dolents són completament dolents, l’assassí, els pastors, les dones dels pastors,... Aquest fet resta credibilitat al conjunt.

Tot i que la novel·la és molt lineal Larsson dóna pinzellades cap a d’altres temes que segurament li preocupen com ara l’abús, tant a menors com a adults, les esquerdes de la societat del benestar, el poder de la religió, la importància dels diners i del sexe dins la societat o la manipulació de les persones.

El grup es pregunta quins han estat els motius de l’èxit d’aquesta novel·la, pot ser que el morbo de la religió hi hagi ajudat força, la senzillesa de la trama, la facilitat de la seva lectura, l’atractiu de l’ambientació, però també, i de manera indubtable, la tirada que té tot allò escandinau.  

La conclusió final que se n’extreu és que els llibres més venuts no són necessàriament els més bons, els més innovadors o els millor escrits, són, simplement, els més venuts, que alhora no és sinònim de més llegits.